Viatge a la Toscana

Viatge a la Toscana

Organitzat pel Te de Tertúlia de Mataró, un grup de 23 persones hem fet un viatge a la TOSCANA.
Durant la setmana del 12 al 18/3/12 hem gaudit d’unes vacances esplèndides amb un temps magnífic que ens ha acompanyat tot el viatge.
Vull agrair la gentilesa de la Conxita que en tot moment estava pendent de nosaltres i de l’Àngel Morilles per les excel·lents explicacions que, ja abans de la visita, ens predisposaven a fer-la amb més atenció.
En quan a BARAKA  felicitar-los per l’organització, tant d’hotels com restaurants i guies.
I, només em resta  ressaltar el bon rotllo de tots els companys de viatge, gràcies a tothom.

 

Aquest viatge feia molt de temps que tenia ganes de fer i era una fita pendent, per treure’m una espina clavada des que vaig fer un creuer i vam passar 4 hores a Florència darrere del núm 13 i vigilant no entrebancar-me mentre intentava mirar les façanes.

 

12 de març (dilluns)

 

Bé, entrem en matèria. Després de sortir de Mataró cap a l’aeroport, facturar maletes i agafar l’avió, arribem a PISA cap a les dues de la tarda. Aquí, i gairebé a tot arreu, els autobusos no poden entrar a les ciutats, per tant ens toca agafar una “navetta” que ens portarà al centre.

Dinem a l’Antica trattoria “ da Bruno”. Mengem i bevem bé, estem contents i així que arriba la guia ens posem en marxa cap a la pl. del Miracolo. Potser és un escenari dels més coneguts i retratats a Itàlia: la Torre inclinada, la catedral i el baptisteri, un bonic conjunt romànic, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.

Com a curiositat cal dir que tant la catedral com el baptisteri també tenen els mateixos problemes d’esfondrament que la torre, però com que són edificis més baixos passen més desapercebuts.
Les obres de la Torre van començar el segle XII i quan portaven tres pisos, el sol va començar a cedir i es van parar els treballs molt de temps. Més endavant un altre arquitecte la va continuar i uns tercers van seguir l’obra, no es va acabar fins al segle XIV. Els problemes però no van parar i posaven en perill l’estabilitat de la torre, fins que l’any 1990 la van tancar al públic. Després de diverses proves i treballs es va poder tornar a obrir. A la catedral destaquen les portes de bronze de l’entrada amb paisatges de la bíblia. El baptisteri davant de la catedral en forma circular d’estil romànic,  però ja amb influències d’art gòtic. A l’interior hi ha un púlpit de Nicola Pisano i una font baptismal preciosa. Té una acústica meravellosa, que vam poder experimentar gràcies a la veu d’una signorina que va deixar anar unes quantes notes.

Tot aquest patrimoni esta gestionat per una associació religiosa, que manté i conserva els edificis amb els guanys de les entrades. (ERO).

Hi ha molts estudiants i crida l’atenció, la guia explica que quan falten 100 dies per acabar el curs tenen uns dies de vacances i aprofiten per fer visites culturals.

Pisa també gaudia d’un port marítim, gràcies al qual el comerç va ser molt pròsper. Les seves matèries primeres també eren importants, com el cuir, la llana, la seda, el marbre etc.

Cal destacar també la Piazza dei Cavalieri, que conté l’església de Sant Stefano i el Palau de los Cavalleros.

Després d’aquesta passejada ens deixen temps lliure per poder mirar botigues, comprar postals, prendre un expresso etc.

Anem a peu a buscar l’autobús ja que la “navetta” té horari d’hivern i quan es fa fosc ja no circula, bé, ja no vindrà d’una mica més d’exercici.

 

Avui soparem i dormirem a LUCCA, hotel Eurostars. Fins demà que visitarem aquesta ciutat.

 

13 de març (dimarts)

 

LUCCA

 

Després d’esmorzar estem preparats per començar la visita. Pel camí, l’Àngel ja ens comenta que just estem a la ruta de la  Via Francígena, (com és ara el nostre camí de Santiago), camí de pelegrins i mercaders que, del nord anaven a Roma, recorrien aprox. 1700 km.
Totes aquestes ciutats eren rivals, per ex. PISA volia ser més que LUCCA i a la inversa. FLORENCIA volia conquerir LUCCA i mai va poder, només la va conquerir NAPOLEÓ i segurament per aquest motiu hi ha la plaça Napoleone on s’hi pot veure un monument dedicat a Elisa Bonaparte. Cal dir que totes aquestes ciutats eren repúbliques independents amb el seus governs i exèrcits. També tenien un comerç molt actiu que produïa molta riquesa, principalment la llana i la seda.

 

La nostre guia Laura, explica que Lucca actualment té uns 90.000 hab. i 99 esglésies, tota la ciutat es emmurallada amb un total de 4,200 km. que han convertit en un passeig  per a vianants envoltat d’arbres, només s’han de vigilar les bicicletes, que n’hi ha moltes. Les seves muralles són importants i molt ben conservades amb dimensions considerables (30 metres d’ample per 12 m. d’alçada).

Els habitants són gent enèrgica, els agrada discutir, i també molt rica però no els agrada demostra-ho. És una ciutat plena d’art, com la basílica de Sant Frediano amb un mosaic bizantí (XIII), el Palau Ducal, la catedral de Sant Martí, l’antic amfiteatre romà (actualment plaça de l’amfiteatre) i molt més.
Passem per davant de la casa natal d’en Puccini, aquí cada any si fa un festival d’òpera. Soc una apassionada per les òperes de Puccini.

 

Aquestes ciutats sempre estaven en guerra i enfrontades, o bé amb el Papa o amb l’emperador. Lucca es va dividir entre els güelfs a favor del Papa i els gibel·lins a favor de l’emperador. També es va enfrontar amb la veïna Pisa (gibel·lina) que va intentar apropiar-se de Lucca però finalment no ho va aconseguir, hi ha una dita a Lucca que diu: Val més tenir un mort a casa que un pisà a la porta.
Deixem tota aquesta explicació que potser no és interessant per a tothom però sí curiosa, per dir que Lucca és un bombonet, molt ben conservada i polida sobretot la plaça de l’amfiteatre que guarda la mateixa estructura antiga i que han sabut adaptar a la nostra època.

 

A l’estona de descans, aprofito per anar a un petit mercat de quadres, làmines i dibuixos per comprar una còpia d’un gravat de S. Frediano i una làmina de la LUCCA antiga, per tenir-ne un bon record., i també uns punts de llibre per a la meva col·lecció.

 

Bé, ens acomiadem de la guia, una Sra. molt amable, i deixem Lucca per anar a Florència, la ciutat més bonica del món. Pel camí l’Àngel ens comenta que Carrara te a veure amb Catalunya, ja que l’anarquisme va florir degut a les deplorables condicions dels treballadors a les pedreres, que es van sublevar per exigir un tracte més digne. Això fa una semblança amb Ferrer i Guardia, pedagog i lliurepensador català, amb ideals republicans, va estar exiliat a París, temps que va aprofitar per concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte de l’Escola Moderna.

 

Arribem a la una i abans d’anar a l’hotel hem anat a la Piazzale Michelangelo a fer la fotografia de rigor amb la panoràmica de la ciutat, regada pel riu Arno. Hi ha bastants pintors de carrer, m’agrada una petita aquarel·la amb el riu de fons i la compro. Després anem a l’hotel Albani situat al carrer Fiume, molt a prop de llocs d’interès. Per les maletes no ens hem de preocupar, ells mateixos ja les pujaran a l’habitació, això es tot un luxe i s’agraeix.

 

Avui ens toca dinar a la Buca de San Giovanni (per cert molt bé) i esperem al nostre nou guia Sr. Guildo que ens farà una primera visita a Florència. El Sr. Guildo causa molt bona impressió i crec que ens ho passarem molt bé amb les seves explicacions, és un home ja gran, molt peculiar i amb força sentit de l’humor, diríem que té moltes “tablas”.

 

Primer: visitem SANTA MARIA DEI FIORI, és una de les obres mestres de l’art gòtic i del primer renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana, coneguda també com el DUOMO. Destaquen la grandiosa cúpula de BRUNELLESCHI (la primera cúpula octogonal de la història) i el campanar de GIOTTO.
Aquesta catedral es va aixecar a l’emplaçament de l’anterior, Santa Reparata.  Aquí, vull fer un parèntesi per explicar una petita anècdota del Sr. Guildo, resulta que aquesta santa no existia i el Papa va preguntar, com és que s’havia fet una església a una santa inexistent?, els florentins que són molt espavilats, li van contestar que per que cap sant s’enfadés per no ser l’un o l’altre, havien pres aquesta decisió.
Tornant a la catedral, cal dir que es va posar la primera pedra l’any 1296 i no es va acabar fins el 1418 quan ja només faltava completar la cúpula. Els motius van ser que l’arquitecte que la va projectar es va morir i les obres es van alentir molt. Després el gremi de llaners es van responsabilitzar de la construcció i van  encarregar la supervisió a GIOTTO, però també es va morir, ja més endavant, una sèrie d’arquitectes van reprendre els treballs.

 

Dins del DUOMO, es poden veure a l’interior de la cúpula les pintures al fresc del judici final, (uns 4.000 m2) de GIORGIO VASARI. Segons en Guildo en Vasari era una mica gandul, donava les instruccions, feia quatre pinzellades i els obrers continuaven la feina. No les consideren ni bones ni rellevants, ja que comparades amb la Capella Sixtina són de segona divisió, a mi en van semblar fantàstiques.
També s’ha d’esmentar l’adjacent Baptisteri de San Giovanni amb les famoses portes de bronze de GHIBERTI. A les portes conegudes com la Porta del Paradís, s’hi troben representats 10 panells, episodis de l’Antic Testament. El conjunt format per l’església, el campanar i el baptisteri al cor de la ciutat, és una de les joies artístiques i arquitectòniques de Florència.

 

Segon: visitem la GALLERIA DELL’ACCADEMIA.
Inicialment hospital en el segle XIV, posteriorment Acadèmia de les Belles Arts. És parada obligatòria per a qualsevol visitant de Florència. Com a museu és el més visitat, hi ha diferents sales però nosaltres anem directes a la galeria de MIQUEL ÀNGEL, el Sr. Guildo ens fa seure una estona per explicar-nos el que anem a veure, està  totalment prohibit fer fotografies. A cada costat de la galeria es poden admirar les estàtues dels 4 captius i destinats a la tomba del Papa Julio II. Les obres sense acabar sorprenen el visitant perquè semblen voler desprendre’s del marbre que els dóna vida, són impressionants. També es pot contemplar un esbós de S. Mateu i la “Pietà Palestrina”,és esborronadora, encara  tinc els pèls de punta. Aquesta  Pietà és la tercera de les 4 que va fer Miquel Àngel, la primera és a Roma al Vaticà, la segona al museu del Duomo a Florència i la quarta la “Pietà Rondanini” a Milà, cadascuna la va fer en diferents etapes de la seva vida. Aquesta última potser és la més tràgica i misteriosa, hi va treballar fins la vigília de la seva mort, la religiositat que mostren aquestes últimes escultures són el resultat d’una crisi interna.  Bé, al final d’aquesta galeria podem veure el gegantí DAVID, només és d’una alçada de 5,17 metres i és de marbre blanc. Quan en Miquel  Àngel va fer el David tenia 25 anys i expliquen, que  el  marbre el va comprar barat  perquè era un tros que ningú volia. Va trencar amb els cànons del David clàssic, petit, amb samarra i sarró. L’obra representa l’energia, el vigor i el coratge, simbolitzant la lluita del gènere humà per la supervivència. La seva anatomia és de gran precisió, gràcies al meticulós estudi del gran artista.

 

Tercer: ens dirigim al barri medieval i passarem per davant de la casa de Dante Alighieri, poeta italià, la seva obra mestra:  “ La Divina Comèdia “. Va marcar un canvi de pensament occidental, deixant enrere les tradicions medievals i obrint camí a la modernitat. Primera sorpresa, resulta que la casa de Dante no existeix, l’any 1910 les autoritats florentines van encarregar a l’arquitecte G. Castellucci la reconstrucció d’una casa amb torre adjacent del segle XIII, els experts asseguren que aquesta casa està molt a prop d’on va néixer Dante. Degut a les discrepàncies polítiques, (Dante era    güelf blanc), va ser condemnat junt amb altres güelfs a l’exili perpetu i li va ser negada tota participació política, fins a la seva mort a Rávena l’any 1321. Encara ara un dels seus descendents, va anar a Florència per demanar que deroguessin el “Bando” que el va condemnar, però no ho va aconseguir.

 

PLAÇA DE LA SENYORIA.-   És la plaça central de Florència.  És la seu del poder civil amb el “Palau Vell” i és el cor de la vida social de la ciutat. Amb  forma de “L” es troba a la part central de la Florència medieval, al sud de la catedral de SANTA MARIA DEI FIORE i a pocs metres del Ponte Vecchio i del riu Arno.

Arribats aquí el Sr. Guildo s’acomiada de nosaltres fins demà que continuarem visitant aquesta meravellosa ciutat. Cadascú decideix si va a l’hotel, o bé passeja una mica més o seu a prendre alguna cosa, tothom és lliure de fer el que li vagi bé.Nosaltres estem bastant cansats i decidim anar xino-xano cap a l’hotel amb ajuda del plànol que ens va proporcionar l’Àngel.  Abans però mengem un petit entrepà amb una birra i cap a l’hotel Albani a descansar.

 

14 de març (dimecres)

 

Després d’esmorzar, continuem la marató diària.
Ben aviat ens trobem amb en Guildo i ens dirigim cap a la CAPELLA DELS MÈDICI.
La capella funerària dels Mèdici, està annexa a la Basílica de Sant Llorenç. Les dues principals parts que es visiten són la prolongació de l’absis de la basílica: la SAGRISTIA NOVA, construïda per Miquel Àngel i la gran CAPELLA DELS PRÍNCEPS.

 

CAPELLA DELS PRÍNCEPS:  magnífic edifici octogonal de 28 m. d’ample, està coronat per la cúpula de Sant Llorenç, assolint una alçada de 59 m., el segon en bellesa a la ciutat després de la de Brunelleschi. L’enlluernadora esplendor és deguda a les riques incrustacions de pedres semiprecioses, obra d’operaris experts de l’època, aquí troba el seu punt màxim, aquest art florentí encara es practica, principalment a la decoració de mobles i gerros. Es van utilitzar marbres de diferents colors (recordem que tenien el marbre blanc de Carrara, el verd i rosa de Siena també el gris) també pedres semiprecioses com: la mareperla, lapislàtzuli, ull de tigre, corall etc. En els nínxols es troben les dues estàtues dels grans ducs: Ferran I i Cosme II.
Les tombes pertanyen als grans ducs: Cosme I, Cosme II i Cosme III.
Els sarcòfags són realment buits i les restes dels grans ducs i dels seus familiars s’emmagatzemen en nínxols senzills darrera les parets, a la cripta de Buontalenti.

 

SAGRISTIA NOVA:  construïda per Miquel Àngel, per encàrrec del Papa LLEO X i el Cardenal Juli de Mèdici.
Per les tombes dedicades a Julià, Duc de Nemours i el seu nebot Llorenç, Duc d’Urbino, esculpí tres escultures tallades “Les al·legories del temps “ i els retrats dels ducs.
Per la tomba de Julià de Mèdici, assegut amb posat orgullós, va triar el Dia i la Nit i per la de Llorenç, reflexiu i malenconiós, el Crepuscle i l’Aurora.
Ambdues estàtues estant mirant cap al centre de la capella, on Miquel Àngel va esculpir una Verge amb Jesús a la falda. Completant el conjunt, les estàtues dels Sants Cosme i Damià.
Sembla ser que Miquel Àngel tenia moltes ganes de marxar de Florència però la família Mèdici no el deixava, sempre el tenien lligat, o bé per obligacions o per diners, ja que aquests personatges carregats de poder i diners no és que fossin massa formals a l’hora de complir amb els seus compromisos. Conten que amagat dins d’un carro carregat de porcs, va poder sortir de la ciutat i ja no hi va tornar, només un cop mort i les seves despulles també les van entrar dalt d’un carro de porcs.
Com a curiositat volia dir que els Mèdici encunyaven monedes d’or d’un pes aproximant a 4 grs.
L’escut d’armes dels Mèdici està format per sis boles la de dalt amb la Flor de Lis, símbol de Florència i les altres cinc, servien per pesar.

 

Després d’aquesta  immersió fascinant i per recuperar una mica l’esma, en Guildo ens deixa 20 minuts de descans. Ara és la nostra, estem a la pl. de la Senyoria, que res millor que seure al Bar RIVOIRE i prendre una cioccolata con panna, aprofitant aquest sol i temperatura magnífica?

 

Continuem amb la visita i passem pel costat de l’Església de Sant Llorenç, després per l’Església de Sta. Anna o Orsanmichele. Va ser construïda sobre uns terrenys on abans hi havia l’hort del desaparegut monestir de Sant Miquel. Originalment era un mercat de gra. Més endavant es va convertir en església i l’usaven els gremis més poderosos d’artesans i comerciants de gra. La tercera planta l’utilitzaven com a graner municipal, en previsió d’estats de setge o fams. De dins és molt bonica, es pot apreciar un tabernacle gòtic de la  “Verge i el Nen “. Les escultures  de la façana són rèpliques, les originals estan en diferents museus.

 

SANTA CROCE:  És l’església franciscana més gran del món. Projecte a càrrec d’Arnolfo di Cambio. Subvencionada pel poble i la república florentina, es va construir sobre la base d’una petita església franciscana poc després de la mort de S. Francesc. Les restes de l’antiga església no van ser localitzades fins l’any 1966, quan el riu Arno inundà bona part de Florència incloent-hi Sta. Croce i una part del paviment de l’actual basílica es va esfondrà.  L’aigua va penetrar a l’església portant fang, contaminants i oli mineral. Els danys van ser grans i es va trigar dècades a reparar-los.
D’arquitectura gòtica imponent, els seus meravellosos frescos, vitralls i nombroses escultures,  representen una de les pàgines més importants de la història de l’art florentí des del segle XIV.
Es poden admirar obres de CIMABUE, GIOTTO, BRUNESLLESCHI, VASARI, GHIBERTI i molts més.
La Santa Croce ha sigut definida com el  Panteó de les Glories italianes, acull sepultures de personatges il·lustres com: MAQUIAVELO, GALILEO GALILEI, MIQUEL ANGEL, ROSSINI, VASARI, DANTE …

 

Aquí parem per anar a dinar, avui toca la Trattoria Marione. Mengem molt bé i de moment entren les begudes i el cafè, i a més ens conviden amb cantuccis i vino santo, bravo!  A les quatre tenim hora per entrar a la galeria dels UFFICI.

 

GALERIA DELS UFFICI: és un  palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions d’art més antigues i més famoses del món. Aquí et pots posar malalt de veure tanta bellesa i art de tota mena.

 

Per començar i de la mà d’en Guildo anem recorrent diferents sales, veiem:
GIOTTO, La Verge en Majestad,  
CIMABUE, Verge en Majestad de Santa Trinità,  
FRA ANGELICO, coronació de la Verge,
FILIPPO LIPPI , Verge amb el Nen i dos àngels,
PIERO DELLA FRANCESCA  Díptic dels ducs d’Urbino, (dexeu-me explicar i sempre seguint les anotacions  d’en Guildo, veiem que la cara de la duquessa és inexpressiva, es perquè aquest retrat es va fer una cop morta i la seva imatge era una màscara. El duc en una baralla va perdre l’ull dret, llavors ell mateix amb un martell es va trencar el pont del nas perquè així tindria un camp visual més ampli per l’altra ull), té un perfil molt característic. Continuem:
SANDRO BOTTICELLI, El naixement de Venus, La Primavera, l’Adoració dels Mags LEONARDO DA VINCI,  Anunciació,  Adoració dels Mags,
MIQUEL ANGEL,  Tondo Doni (sagrada família amb S. Joan nen)
RAFAEL, Verge de la cadernera
TIZIANO,  Flora,  Venus de Urbino,  retrat de Eleonora Gonzaga della Rovere
CARAVAGGIO,  Sacrifici d’Isaac, Medusa
i molts més, penseu que aquí per veure-ho tot t’hi has de passar molts dies, és molt gran. En temporada alta les cues d’espera poden arribar a ser de fins a cinc hores. A la sala de CARAVAGGIO he tingut una gran alegria, he vist un quadre de l’Artemisia Gentileschi “Judit matant a Holofernes”. Resulta que és una pintora que admiro molt, per la seva força i valentia que la va portar a pintar a pesar de totes les dificultats de l’època, no era fàcil ser dona i artista i no morir en l’intent. Va aconseguir pintar pels Médici i segurament és una de les poques dones per no dir l’única, que té penjat un quadre a la Galeria dels UFICCI.

 

Sortint dels UFFICI  i per rematar-ho anem al Ponte Vecchio.

 

El Ponte Vecchio  i els vells edificis que l’acompanyen formen la imatge més coneguda de Florència. Al segle XIII estava ocupat per locals de comerciants i artesans, a més dels adobers que necessitaven l’aigua pel seu treball, també abundaven els pescadors i carnissers que llençaven la carn no venuda i les despulles al riu. L’any 1565 Giorgio Vasari va acabar la construcció de l’anomenat corredor (corridoiro Vasariano) que enllaça els Uffici amb el Palau Pitti a través del Ponte Vecchio. El gran duc Ferran I va expulsar els carnissers del pont ja que no suportava les olors, així les carnisseries foren substituïdes per joieries i orfebreries que encara avui dia segueixen ocupant, sent una característica del pont.
L’abril de 1944, fou l’únic pont de Florència que els nazis van respectar en  retirada per ordre expressa de Hitler.
El 1966 també es va salvar de les inundacions que van provocar la mort i destrucció de bona part de Florència.
Aquesta per mi era una altra fita, trepitjar el Ponte Vecchio, ja ho he aconseguit, encara que faci riure.

 

Bé amics meus estem davant del Palau Pitti, és tancat perquè ja es vespre. Pensem que en una altra ocasió que puguem tornar a Florència serà un dels llocs per visitar junt amb els jardins Bóboli.
Per avui ja ni ha prou, tinc els ulls que en fan mal de tant de mirar coses precioses, ha valgut la pena passar dos dies a Florència i poder veure tantes meravelles.

 

Encara, abans d’abandonar Florència i tornant cap a l’hotel, aprofitem des del terrat d’uns magatzems, fer unes fotografies del Duomo i la pl. de la República de nit, perquè són realment precioses.  Una recomanació, si algú no ha anat mai a Florència que hi vagi i el qui hi hagi anat qui torni, sempre hi ha coses per veure.

Val la pena constatar, que Itàlia en aquella època era diferent d’Europa. Totes les ciutats eren repúbliques independents. Tenien rivalitats les unes amb les altres i això les feia competir. Durant els segles del renaixement (XIII- XIV-XV) van ser d’esplendor, a nivell cultural, artístic i econòmic. Florència va dominar tota la Toscana amb un creixement extraordinari. Van sorgir: escultors, pintors, arquitectes, escriptors, artesans, etc. (recordem Giotto, Piero de la Francesca, Dante, Bocaccio, Bruneslleschi, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i molts més.

 

També va destacar un personatge Girolano SAVONAROLA, fanàtic religiós, prior de l’església de Sant Marc.
Feia sermons terribles i convidava als florentins a cremar les pertinences més luxoses, però també llibres de Bocaccio i Petrarca. Predicava contra els luxes i la depravació dels poderosos. A causa dels seus atacs al papa Alexandre VI, va rebre l’excomunió i més tard va ser condemnat a la foguera. Les cendres van ser llançades al riu Arno. A la plaça de la Senyoria es por veure una placa on s’assenyala el lloc de l’execució.

 

Ara a descansar i preparar-nos per demà anar a SAN GIMIGNANO.

 

15 de març (dijous)

 

SAN GIMIGNANO

 

És una petita vila emmurallada d’origen medieval, erigida dalt d’un  turó.
És famosa per la seva arquitectura medieval i especialment les seves torres altissimes, que es poden veure de lluny. El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1990.
A l’edat mitjana i al Renaixement era una de les etapes de la Via Fransígena.

 

Conserva 14 torres de diversa alçada de les 72 que hi havia hagut a la seva bona època. Aquestes torres eren un punt de referència i prestigi de les famílies, com més altes, més riques. Servien com a defensa en cas d’atac (recordem que també hi havia lluites de güelfs i gibel·lins).
Destaquen: la Col·legiata (antiga catedral) , l’església de S. Agustí i el Palazzo Comunale (antic palau del Podestà).
Al cor de S. Gimingano hi ha quatre plaçes: la de la Cisterna (on si poden degustar els millors gelats del món, cosa que vam fer), la del Duomo, la Pecori i la de l’Erbe. És una vila molt petita però te unes vistes precioses de la Toscana.

El matí que la vam visitar hi havia mercat a tot el centre, cosa que ja estava bé, però ens va impedir  veure-la detingudament. També tenen molt comerç de ceràmica i articles de pell. Hi ha dos carrers principals que la travessen: la via S. Giovanni i la via S. Matteo. Després d’aquesta visita marxem cap a Siena a dinar, fa un dia esplèndid.

 

Arribem a Siena gairebé a l’hora de dinar. Deixem les maletes a l’hotel Continental, just al cor de la ciutat. Després de dinar ve la nostra guia, avui és l’Elisabetta. Comencem la visita fent una passejada per la ciutat. Ens ensenya diversos palaus i carrers on s’hi podem veure uns distintius que indican a quina contrade et trobes. Aquestes contrades o districtes assenyalen el barri que pertanys i seran els que determinaran quins competiran dels 17 districtes a la famosa carrera del Palio, cada genet i el seu cavall representen la seva contrade. És molt popular i competitiva, aplega multitud de persones. Es celebra el 2 de juliol i el 16 d’agost.

 

També parem davant d’una pastisseria “Pannini” i ens explica les delícies que hi podem trobar, des dels “panfortes als cantuci”, prenem bona nota i quan tinguem temps lliure ja ens hi acostarem.

 

És terra de pintors, sants i també banquers. A la plaça Salimbeni hi ha el palau Salimbeni, un destacat edifici i també quarter general medieval de Monte dei  Paschi di Siena, uns dels bancs més antics d’existència continuada i un protagonista rellevant a l’economia sienesa.  Arribem a la plaça del DUOMO dedicat a Santa  Maria  Assumpta. La façana principal és una de les obres mestres del gòtic italià, l’interior unes grans columnes de marbre blanc i verd  fosc formen unes característiques bandes, el blanc i el negre són els colors simbòlics de Siena. També destaca el paviment de mosaics, el famós púlpit octogonal obra de Nicola Pisano i el seu fill, diferents obres d’art molt importants i també dues escultures:  S. Pere i  S. Pau, obres de Miquel Àngel.

Davant del DUOMO  podem veure l’edifici de l’Hospital, el més gran  i antic del món.

Arribem a la Piazza del Campo, té forma de ventall, s’hi troba el Palazzo Pubblico o  Ajuntament amb el seu famós Campanile. En aquesta plaça és on se celebra la famosa carrera de cavalls (Il Palio).
El centre històric de Siena conserva molt bé el seu passat arquitectònic, per aquest motiu l’any 1995 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Actualment té una població  propera als 60.000 habitants. Els sienesos estan molt orgullosos de la seva ciutat.

 

Arribats aquí acomiadem l’Elisabetta i anem a fer un mos i una passejada, també a fer unes petites compres de delicatessen. De moment estem gaudint d’un viatge molt gratificant. Ara només queda anar a l’hotel a descansar i demà sortir cap a Pienza.

 

16 de març (divendres)

 

Ens llevem amb molta boira i fa una mica més de fred, després d’esmorzar pugem a l’autobús que ens portarà a Pienza, esperem que arribi el guia, avui és en Giovanni, tot un “dandy”. Pel camí ens fa observar el paisatge, hi ha moltes colines amb un color molt especial, com de terra cremada,  ara en diem color “siena”. S’hi fa una ceràmica particular, també cultiu de blat i colza alternat cada any, oli i vi de molta qualitat. veiem molts xiprers, serveixen per fer ombra i també per limitar els llocs,  (tenien connexions amb Orient i això els permetia portar espècies i arbres diferents). Va ser el primer govern de la Toscana que a l’any 1786 va abolir la pena de mort, va fer reformes agràries, alternant els cultius i edificant cases per als pagesos, anomenades “leopoldines”. Arribem sense boira, el sol s’ha imposat i fa un dia lluminós.

 

PIENZA: és una ciutat i municipi a la província de Siena, a la Vall d’ Orcia. L’any 1996 la Unesco la va declarar com ciutat Patrimoni de la Humanitat i l’any 2004 a tota la Vall d’ Orcia.

 

Era la ciutat natal de Eneas Silvio Piccolomini, famós humanista del renaixement que es va convertir en papa, Pius II. Va reconstruir la ciutat al seu gust (ciutat ideal per l’art renaixentista). Va encarregar el projecte a l’arquitecte Bernardo Rosellino.
La plaça de la ciutat en forma trapezoïdal està definida per quatre edificis:

-PALAZZO PICCOLOMINI, es troba al cantó oest.

 

–EL DUOMO: (catedral) domina tota la plaça, la façana és una de les més antigues dissenyada a l’estil renaixentista. A l’interior les naus laterals són gairebé tan altes com la central, característica de les esglésies alemanyes. Pius II havia servit durant anys a Alemanya i sempre va alabar els efectes de llum que entrava en aquest tipus d’esglésies. Hi ha cinc retaules originals d’autors diferents, de l’escola de Siena, sempre seguint les instruccions de Pius II, era un papa molt culte i filòsof.

 

–PALAZZO BORGIA: en el tercer costat de la plaça. Es va construir per allotjar els bisbes quan anaven a visitar el papa. Actualment seu del Museu Diocesà i el Museu de la Catedral. Hi ha importants obres dels segles XIV i XV.

 

–PALAZZO COMUNALE o Ajuntament: a l’altre costat de la plaça, probablement disseny de Rosellino.

 

A 50 m. trobem l’església de San Francesco, amb façana i portal gòtic i diferents edificis i palaus tots del segle XV.

 

Aquí fem una parada tècnica per poder veure la vila, comprar algun record o prendre algun capuccino. Després seguirem cap a Arezzo per dinar.

 

AREZZO: Arribem cap a les dues i ja ens esperen per dinar. El restaurant és la “Llança d’or” situat als porxos  de la plaça major. El dinar és esplèndid, les taules molt ben preparades, el menjar molt bo i el servei també, aquí no entra la beguda però no hi fa res, entre tots ho resolem. En aquesta ciutat s’hi va rodar la pel·lícula “La vida és bella” d’en Roberto Benigni, va aconseguir 3 oscars.

Després de dinar en Giovanni ja ens espera per fer la visita. Comencem per la mateixa plaça, podem veure que esta flanquejada per cases medievals i diversos edificis importants com: el Palazzo del Tribunale i les Logges, uns porxos construïts antigament per el poble, obra de Vasari. També l’últim diumenge d’agost i setembre celebren la “Giostra del Sarracino” una mena de torneig amb llances, hi participa tot el poble, vesteixen a l’estil medieval i els cavallers lliuren una “justa” a cavall contra un ninot que fa de “sarracino” o moro.

 

Cada 1r. cap de setmana de cada mes, hi ha una fira d’antiguitats molt important, hi ha molts comerços d’antiguitats.
Observem al darrera d’una de les cases que hi ha diverses columnes però una d’elles és torta,   preguntem per què, en Giovanni ens explica que fa molts anys aquestes columnes  a causa  d’un enderroc es van malmetre i el propietari va demanar a un artesà la seva reconstrucció acordant un preu, a l’hora de la veritat no va voler pagar el convingut, aleshores l’artesà com a venjança en va  fer una de torta, (si no e vero e ben trobato).
Bé, sortint de la plaça veurem l’església romànica de Santa Maria della Pieve amb una façana de cinc arcades. Al costat s’aixeca el singular campanar de quaranta finestres. Passarem per la plaça gran on es troba  la casa de Petrarca, allà mateix hi ha un pou protagonista d’un conte de Boccacio que no us explicaré, l’haureu de llegir al Decameron, i després anirem fins a la Catedral. Finalment visitarem l’església de San Francesco.

 

BASILICA DE SAN FRANCESCO:  és una església de l’edat mitja tardana, la decoració de la façana mai es va fer. A l’entrada del cor hi ha suspès un  gran crucifix pintat per un Maestro de San Francesco contemporani de CIMABUE. A la “Cappella Maggiore” hi ha una de les obres mestres del primer renaixement italià, un cicle de frescos de PIERO DELLA FRANCESCA representant la llegenda de la Santa Creu. En Giovanni ens va explicar cada passatge dels frescos amb tanta passió que era molt difícil no emocionar-te.

 

Després d’aquesta visita tenim 1 h. lliure d’esbarjo per anar de compres o el que convingui.
Continuarem ruta cap a PERUGIA capital de la regió d’ Úmbria, ens allotjarem a l’hotel Sangallo Palace.

 

17 de març (dissabte)

 

PERUGIA:  Després d’esmorzar estem preparats per començar la visita de la ciutat, avui estrenem guia, es diu Francesca, és molt jove i maca. És una ciutat d’origen etrusc, com la majoria de les que ja hem visitat. A l’època medieval les famílies s’havien instal·lat d’alt d’un turó en cases fetes de pedres i torres amb carrers estrets estil barri gòtic, la família BAGLIONE molt important va desafiar l’autoritat papal amb la guerra de la sal, però aquest no ho va consentir i els va envair, la ciutat va ser conquerida i saquejada perdent tots els privilegis. La revolta de l’impost de la sal va ser l’últim intent de la ciutat per recuperar la seva autonomia.
Sort que hi  ha escales mecàniques perquè anem pujant, de cop, ens trobem en l’antiga ciutat,  amb restes de cases i carrers, que havia estat soterrada més de quatre-cents anys i que l’any 1930 gràcies a unes excavacions, va sortir a la llum, em va deixar impressionada poder caminar per aquells carrers.

 

Sortim a fora, actualment sobre aquesta ciutat soterrada hi ha la Plaça Itàlia. En aquesta plaça hi ha dos edificis l’un davant de l’altre. Un dels arquitectes estava enemistat amb l’altre i quan va poder fer el seu edifici, va fer unes cares a la façana que treuen la llengua, per mofar-se del seu rival.
Es conserva la resta d’una fortalesa etrusca on s’hi pot veure la “PORTA MARZIA” amb la resta d’unes estàtues que representen Zeus i dos fills seus, també suposen que a prop d’un temple dedicat a Mart.

 

Arribem a la plaça 4 de novembre. En aquesta plaça hi ha la Catedral de Perugia dedicada a Sant Llorenç, a l’altre costat, el Palau dels Priors i també just al mig la “Font Maggiore”. Aquest monument és molt important perquè es va construir per celebrar l’arribada de l’aigua a la ciutat. Els  arquitectes van ser Nicola i Giovani Pisano. És tota de marbre i tot el seu voltant en forma de quadres hi son representats els mesos de l’any, els signes del zodíac i altres.

Entrem al Palau dels Priors, podem veure una sala molt decorada on actualment s’hi fan conferències i altres activitats, a la façana podem veure dos símbols molt importants per la ciutat: el Grifo “un lleó alat “ : pel poble i el Lleó: pel poder.

 

Just a les escales d’entrar hi ha un cantant que fa les delícies dels vianants a canvi això si, d’un euro.

 

Abans de continuar la visita  la Francesca ens dóna temps lliure, recomanant-nos que no deixem de comprar xocolata, principalment els “Bacio” que aquí és un producte estrella, cada any es fa una fira de la xocolata el mes d’octubre. Fem cas d’aquesta recomanació tan bona i omplim la botiga. Aprofito per fer una volta per les rodalies a la recerca de punts de llibre, no en trobo però compro alguna postal. Destaca per ser una ciutat d’estudiants. Molts joves de tot arreu vénen cada any per seguir els seus estudis universitaris o fer algun curs d’italià. La “Università per Stranieri” funciona tot l’any.
Actualment té una població de 166.000 habitants. A prop hi ha el llac Trasimeno.

GALERIA NACIONAL D’UMBRIA
És molt gran hi ha infinitat d’obres que com podeu imaginar és impossible veure-les totes, per aquest motiu la Francesca ens condueix a les més representatives com:

 

-Políptic de Sant Domingo de fra Angélico
-Polítptic de Sant Antoni   de Piero della Francesca
-obres de Benozzo Gozzoli, Arnolfo di Cambio,  Perugino i molts més.

Es fa tard, marxem a dinar,  per després anar a ASSISI.

 

ASSISI, és una petita i bonica població. Ciutat natal de San Francesc  i Sta. Clara, fundadors de les ordes franciscanes i clarisses. Actualment és un gran centre de peregrinació.
La Basílica de San Francesc pertany al patrimoni històric mundial. El convent franciscà i l’església menor i la major van ser construïdes entre els anys 1228 i 1253.
L’església menor té uns frescos que van ser restaurats per famosos artistes com: CIMABUE i GIOTTO.
A l’església major hi ha els frescos de GIOTTO, que representen escenes de la vida d’aquest sant.
Passegem pel carrer principal que travessa tota la ciutat, fins arribar a l’església de Sta. Clara, el seu interior és gòtic, conté frescos i pintures del segle XIII i també guarda la tomba de la santa.
Després d’aquesta visita tornem cap a Perugia per sopar i dormir, demà visitarem Orvieto.
Això s’acaba!.

 

18 de març (diumenge)

 

esmorzem a l’hotel i també ens carreguen les maletes a l’autobús que ens ha de portar cap a ORVIETO, avui és últim dia d’aquestes vacances i hem d’aprofitar el màxim. Ens dirigim cap al sud, a la ciutat d’ Orvieto, està situada estratègicament  d’alt d’un turó i hi pujarem en funicular. Zona de muntanyes i valls. La Francesca ens explica que com totes aquestes ciutats és d’origen etrusc, (Etruria). Ocupava tot el que és avui el casc històric, era una ciutat molt oberta i pròspera, convivien molt bé amb famílies de diferents llocs sense problemes, fins que la van atacar els romans, els van robar 2000 obres d’art i van desplaçar la població. Fins al segle IV d.c. no van poder tornar-hi.

 

Les muntanyes són de tova, formades segurament per erupcions volcàniques.
Estem a l’extrem de la ciutat, ens ensenya el “Pou de Sant Patrici”, obra civil de l’arquitecte Sangallo, per encàrrec del papa Mèdici, Climent VII, és una llanterna guarnida amb dues rampes esglaonades, una per baixar i l’altre per pujar. Arriba a 62 m. de profunditat, amb finestres a banda i banda, s’utilitzava  per assegurar el subministre d’aigua a la ciutat.
Hi ha nombroses coves cisternes (segurament per guardar l’oli i el vi). També moltes grutes i passadissos, que han reservat moltes restes (època medieval).

 

Tot caminant arribem a la plaça del DUOMO (Catedral), s’ubica en el punt més elevat de la ciutat, exposada als vents i al paisatge. És d’una majestuositat impressionant, destaquen el colors dels mosaics sobre marbre (vermell, blau i daurat). Es va construir el segle XIV per ordre del papa Urbà IV. És considerada com una obra mestra de l’arquitectura gòtica italiana. El projecte es deu a Arnolfo di Cambio.  Els baixos relleus mostren històries de l’Antic i Nou Testament.

 

L’interior és de gran  simplicitat, hi ha nombroses obres d’art. Un punt de referència de la pintura del renaixement és la Capella Nova o de Sant Brizio, la decoració començada per Beato Angélico i Benozzo Gozzoli., la va concloure amb grandioses escenes apocalíptiques (el judici final, el paradís i l’infern)  Luca Signorelli (deixeble de Piero della Francesca)

En un costat del creuer de la catedral, podem admirar una preciosa “Pietà” feta d’una sola peça de marbre, obra  d’Ippolito Scalza.

S’acosta l’hora d’anar a dinar i ens afanyem a comprar els últims records (collogni di burro, formatge o simplement una placa per penjar a la porta de la cuina, n’hi ha de molt curioses).

Abans de dinar ens acomiadem de la Francesca, que ens desitja un bon retorn a casa. Després de dinar ja sortim cap a l’aeroport de Roma, arribem a les 6 de la tarda i el ritual de sempre: facturar maletes, passar els controls i esperar l’hora de sortida de l’avió. Estem cansats i aprofitem el vol per dormir una mica, aproximadament a les onze de la nit som a Barcelona, recollir maletes, petons i abraçades pels que es queden a Barcelona, la resta cap a l’autobús que ja ens espera i ens portarà  a Mataró.

 

Senyores i senyors s’ha acabat el viatge, estic molt contenta, ens ho hem passat molt bé, ningú s’ha enfadat , tothom molt correcte, puntuals i divertits, un 10 de viatge. Bona nit i fins una altra.