Tresors romànics del Conflent i Rosselló
amb Mercè Riera, historiadora de l’art
Als segles X i XI es van consolidar els comtats més septentrionals de la Marca Hispànica, la Cerdanya, el Conflent i el Rosselló. De forma paral·lela a la seva formació, es portarà a terme una gran xarxa de poblament del territori i en aquestes nombroses viles —algunes de nova creació—, en les que es construeixen desenes d’esglésies. Reforçant aquest poblament, també es donarà la fundació de cenobis benedictins, alguns d’ells amb gran rellevància com Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó.
L’orde benedictina va comptar ràpidament amb la protecció comtal. Així, Sant Miquel de Cuixà es vincularà des dels seus orígens al segle IX amb Miró el Vell, fill del comte Sunifred I de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, i d’Ermessenda de Carcassona.
Al llarg del segle X, les possessions de Cuixà van créixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglésies que en depenien. D’aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l’abadia, les seves possessions del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló li asseguraven la puixança territorial indispensable per a un progrés continuat.
La culminació d’aquesta protecció arribarà el 1008, quan Oliba, tercer fill del comte Oliba Cabreta, és escollit abat de Ripoll i de Cuixà, i el 1017 serà nomenat bisbe de Vic. Oliba fou durant els primers quaranta anys del segle XI, un dels grans introductors de les formes romàniques a Catalunya, sobretot de les principals novetats a nivell arquitectònic i tècnic, fruit dels seus viatges a Roma i amb ell s’inicia una gran activitat constructora tant a Vic i Ripoll com també a Sant Miquel de Cuixà.
La seva forta personalitat també es deixa sentir a Sant Martí del Canigó, un cenobi documentat per primera vegada l’any 997, ho fa com a iniciativa de Guifré II de Cerdanya, comte de Cerdanya i del Conflent. Oliba fou l’encarregat de consagrar l’església inferior mentre que les donacions dels comtes de Cerdanya impulsaren ràpidament, el creixement de l’abadia.
A finals del segle XI i al llarg del XII es donarà una segona onada constructiva, moment en el que es formaren escoles de picapedrers, entre ells els tallers rossellonesos, que integraren als edificis i claustres l’escultura, inspirant-se en els teixits orientals, miniatures de les bíblies, bestiaris o escenes quotidianes, al mateix temps que l’arquitectura es feia més complexa i s’utilitzaven carreus tallats finament. És el que coneixem com a segon romànic o romànic ple. A la zona del Conflent i Rosselló, aquest tallers foren molt actius i conservem d’ells les tribunes del priorat de Serrabona i Cuixà, així com el claustres de Sant Genís de Fontanes, Sant Miquel de Cuixà i una de les ales del claustre de la Catedral d’Elna, així com molts altres motius escultòrics amb els que s’embelliran les esglésies i els monestirs de la zona.
Reserves:
Si esteu interessats en aquesta sortida, envieu un correu electrònic a culturals@doperatraveller.net
Organització Tècnica:
